La tecnologia de control numèric (NC) es va originar a partir de les necessitats de la indústria aeronàutica. A finals de la dècada de 1940, una companyia nord-americana d'helicòpters va proposar el concepte.
La idea inicial de les màquines-eina NC va ser desenvolupada l'any 1952 pel MIT, que va produir una fresadora NC de tres eixos. A mitjans-de 1950, aquest tipus de fresadora NC s'utilitzava per mecanitzar peces d'avions. A la dècada de 1960, els sistemes i la programació NC es van fer cada cop més madurs i sofisticats, i les màquines-eina NC es van utilitzar en diversos sectors industrials, però la indústria aeroespacial va continuar sent l'usuari més gran. Algunes grans fàbriques d'aviació estaven equipades amb centenars de màquines eina NC, principalment màquines de tall. Les peces mecanitzades per NC inclouen panells integrals, bigues, pells, mampares, hèlixs i cavitats de motlle per a carcassas, eixos, discos i pales de motors d'avions, així com superfícies de cavitats especials per a cambres de combustió de motors de coets líquids. En les primeres etapes del desenvolupament de la màquina-eina NC, les màquines-eina NC de trajectòria contínua eren el focus principal, utilitzant el control de trajectòria contínua.